Arxivar per Mai, 2011

És ja la revolta que esperem?

Posted in Conflictes, Democracia, Noviolència on Mai 23, 2011 by Alfons Banda

No podem saber si estem a l’inici d’una històrica revolta ciutadana. Pronosticar és fàcil; tan com equivocar-se. Hauríem de tenir present però, que cap dels grans daltabaixos  impulsats directament pels ciutadans ha estat mai predit. La informació, tractada lògicament, condueix a pronòstics raonables. Els experts poden arribar fins aquí. Però quan la ciutadania pren la paraula, i emprèn l’acció, ho fa també per raons de les que Pascal deia que “el cor té i la raó no coneix”.

Quant fa poques setmanes seguíem els fets que s’estaven produint a El Caire, poc pensàvem que les nostres places s’omplirien també de plantats amb exigències de canvis profunds. No ens va estranyar gens que la revolta pacífica de Tunis s’estengués a altres escenaris, comparables d’alguna manera.  Però no esperàvem una esquitxada cap el nord. Però aquí estem. Amb tota la classe dirigent amb les sabates xopes com aquell que s’ha acostat massa a veure l’espectacle de les onades. Interpretàvem que les revoltes dels països del sud eren un plebiscit espontani i popular contra els seus governants  i una exigència de canvis profunds, entre els quals una obertura democratitzadora.  Res a veure amb nosaltres? En plena crisi, i no oblidem que el quaranta per cent d’atur entre els nostres joves li donen un grau de dramatisme que no té en altres societats europees, forçosament algú havia de pensar que nosaltres també tenim la nostra dictadura, la dels mercats financers, la de l’economia embogida, la dels gestors vanitosos i cofois,  i tenim també la nostra pròpia indignació. Una indignació que es cova des de fa molt de temps.

No sé si això és una revolució però estic segur que és un moviment que reorientarà algunes coses. No sé què passarà però el que ja s’ha fet no passarà sinó que s’acumularà.

Els analistes troben dificultats d’interpretació però a les petites enquestes dels mitjans de comunicació gairebé tothom diu entendre les raons dels manifestants.  Aquesta  gent aplaudeix les raons dels revoltats i també el caràcter exquisidament noviolent de les concentracions que esdevé un factor d’atracció.  No sabem què passarà però sabem el que està passant. Els canvis històrics mai s’esdevenen a causa d’un fet episòdic sinó que són la conseqüència d’un procés. No sé si és una revolta, però intueixo que és un procés. Ho celebraria.

Publicat a El Punt  l’1/VI/2011

Anuncis

Seriosa, sòlida i modesta

Posted in Democracia on Mai 12, 2011 by Alfons Banda

L’estat està immers en una campanya electoral global. Tenim a tocar les eleccions municipals i, en la majoria dels casos, autonòmiques. De fet però sembla que el gran tema es el de les eleccions generals espanyoles. A Catalunya les coses són diferents tot i que el guirigall és també molt sorollós. Si a la llunyana Espanya es planteja el dilema entre els uns i els altres, aquí les coses són ben diferents perquè aquí el dilema és entre els altres i els uns. Aclareixo que els uns d’allà i els uns d’aquí no són el mateixos uns, com també els altres d’aquí són altres que els altres d’allà. Les coses clares. Ben clares han quedat en el terreny de la justícia. Gràcies Montesquieu! No només la justícia és independent del legislatiu sinó que cada tribunal es independent dels altres. Com ha de ser. I amb capacitat de sorprendre. Perquè el Constitucional que havia exhibit anteriorment un ralentí prolongat i desesperant, ha mostrat ara una capacitat d’acceleració que ha deixat bocabadat a tothom. És allò de l’efecte sorpresa. És a dir: sin novedad señora baronesa.

Segueixo creient que la política té una altra versió. Hi ha una versió de la política que és alta i noble. Hi ha una versió de la política ben diferenciada de la comptabilitat, ben diferenciada també de la pura gestió. Si la política fos fonamentalment gestió perquè no anar a buscar un bon gestor lituà o filipí que presidís el país? I sobretot hi ha una política en la que l’adversari no és “un fill de puta”. És una expressió que no uso mai. Sense excepció. Potser per això em crida l’atenció comprovar, parlant amb gent  diversa, que molts d’ells estan rodejats, segons diuen, de “fills de puta”. Deu ser ben desagradable. Tenim un món polític que es defineix i justifica a partir de les possibilitats i de les oportunitats i que esdevé finalment un hàbitat per a espavilats. Ho he dit molts cops però ho repetiré: els fonaments de la política són les opcions. Les opcions radicades en una visió antropològica i en una cosmologia, en una visió de la persona humana, de la història i del seu sentit. En aquest marc que dibuixen les opcions és on apareixen les possibilitats. Podem volar perquè vàrem optar per intentar-ho, no perquè se’ns presentés com una oportunitat. Devem la possibilitat de volar a un grapat de pioners que varen optar per intentar-ho, no a l’actuació conjuntural d’una colla d’oportunistes. En el món de les possibilitats podem, com a màxim, cercar-hi algunes expectatives, en el món de les opcions hi habiten totes les esperances.

Mentre suporto la fanfàrria de promeses electorals somio en aquella candidata, o candidat, que em parlés i em fes sentir ciutadà corresponsable d’una societat seriosa, sòlida i modesta, capaç de moderar expectatives buides de sentit i de mantenir esperances plenes d’humanitat.

Imatge per comentar

Posted in cultura de pau on Mai 2, 2011 by Alfons Banda

Homenatge del futur al present

Casualment m’ha arribat aquesta imatge. No em resisteixo a publicar-la al bloc. M’arriba sense cap crèdit. Sento no poder agrair-li a l’autor. No hi afegeixo res, únicament se m’acut un peu de foto: “Homenatge del futur al present”. A partir dels comentaris que pugui rebre en faré un post.

%d bloggers like this: