Arxivar per Agost, 2010

Polítiques públiques de pau

Posted in Democracia on Agost 31, 2010 by Alfons Banda

La implantació de la cultura de pau és un procés transformador tendent a l’eradicació de la violència sociopolítica. Imaginar aquesta transformació, i impulsar-la, és funció dels ciutadans, però han d’exigir a la societat oficial una creixent implicació en el procés. Hi ha mecanismes de canvi molt poderosos dels quals només la societat oficial té la clau. És des d’aquesta postura que la Fundació per la Pau fa, en ocasió de cada convocatòria electoral, un conjunt de propostes adreçades a les forces polítiques. L’objectiu és reclamar unes polítiques públiques de pau més ambicioses.

Amb vista a les properes eleccions se’ls recorda un cop més que “el govern i el Parlament català han d’assumir la construcció d’una cultura de pau com un repte essencial de futur”. I se’ls suggereixen punts concrets per aprofundir en la política pública catalana al servei de la pau: mantenir el suport a l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) així com la seva independència, assumir el compromís que va suposar la creació del Consell Català de Foment de la Pau i unificar les diverses instàncies governamentals (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans) que donen suport al foment de la pau.

El Parlament i el govern, se’ls recorda, han d’assumir un paper molt més actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles que pateixen la violència així com en la denúncia dels que la promouen i l’executen. Han d’esdevenir agents de la desmilitarització de l’economia, de la recerca i de la seguretat, impulsant la reducció de la despesa militar i la disminució progressiva de la recerca científica militar. I el seu suport als processos internacionals actualment oberts per a la regulació del comerç mundial d’armes i per al control sobre les armes lleugeres. Finalment el document afirma que seria profundament contradictori amb la voluntat de fomentar la pau, el desenvolupament o establiment d’indústria militar. En aquesta mateixa línia cal alliberar de la presència militar totes les activitats de lleure i formació.

La reacció dels partits, en rebre la proposta, és diversa. Alguna és de silenci a l’establiment de diàleg, però val a dir que més d’un cop alguna de les propostes ha estat integrada en algun dels programes electorals.

Publicat a El Punt el 31/VIII/2010

I ara què?

Posted in Democracia on Agost 4, 2010 by Alfons Banda

Les aspiracions profundes i amplíssimament compartides d’una societat, o, fins i tot, de la societat humana en la seva globalitat, la pau per exemple, no poden ser el fruit d’una concatenació afortunada d’episodis. Només poden ser el resultat d’un procés històric que es desenvolupa en paral·lel amb la creació i desplegament d’una consciència cívica col·lectiva que l’anima. Expressió d’aquesta consciència és l’opinió pública.

La manifestació del “Nosaltres decidim” va ser una fortíssima sotragada social protagonitzada pel poble català que manifestava, més que el seu malestar, la seva ambició. Mantinc des de fa temps que als terratrèmols socials els segueixen, talment com una rèplica, moviments profunds en el terreny polític. Crec, per tant, que hem d’esperar importants conseqüències polítiques. Hi ha qui suposa, o tem, que la gran manifestació serà decisiva en els resultats, a la tardor, de les properes votacions. Però potser no, probablement no ho serà. Qui la menystingui les té perdudes, però cap partit que la consideri significativa està ara mateix en condicions de canalitzar i convertir en projecte l’enorme l’energia social que emana de la manifestació. Per altra banda, unes eleccions són un episodi i el 10-J no el podem situar en un marc episòdic. No hi cap. El 10-J, posant fi a una etapa i iniciant-ne una altra, és una fita d’un procés històric. Les relacions amb l’Estat, més en profunditat que en el dia a dia, han quedat molt avariades i, no sabem amb quina extensió, s’ha propagat la doble convicció que tenim un mal company de viatge i alhora, que deixar-lo és realment possible.

Penso que el pronunciament multitudinari, més que instar els partits que competiran en les eleccions, el que fa és instar el proper Parlament i el govern que aquest decideixi, a donar forma política a l’exigència d’autogovern. Cap a la independència? Potser, però més clarament encara vaig llegir en la manifestació el rebuig unànime a tot allò que impedeixi a aquest poble evolucionar lliurement cap on la seva consciència cívica li aconselli. Aquells que en aquest moment estan afilant campanyes no haurien d’oblidar que la democràcia no és essencialment una tècnica per assolir el poder. Oblidar el mandat expressat el 10-J seria un flac servei al país i una raó més per a una perillosa desafecció política. Polítics al darrere? No. Al costat. Transformant en projecte polític les més nobles ambicions de la nació.

Publicat a El Punt el 31/07/2010

%d bloggers like this: