Arxivar per febrer, 2011

Sortu, una exigència

Posted in Democracia on febrer 23, 2011 by Alfons Banda

Sean Mac Bride, cofundador d’Amnistia Internacional i Premi Nobel de la Pau 1974, col·loca com a lema de la seva autobiografia, “L’exigència de la llibertat”, una contundent frase de Voltaire: “Detesto les vostres idees, però estic disposat a morir pel vostre dret a expressar-les”. Rebaixant el to de la frase afirmo, respecte de Sortu, que “no comparteixo totes les vostres idees però estic disposat a defensar el vostre dret a expressar-les” i a fer-ho com una exigència de la llibertat. El refús explícit de la violència com a mètode d’obtenció d’objectius polítics és  una declaració clara que fa de la legalització de Sortu una exigència de la democràcia.

Projecte amenaçat

Posted in Conflictes, Noviolència on febrer 14, 2011 by Alfons Banda

La commemoració, el 30 de gener, de l’aniversari de la mort de Gandhi va guanyant força. D’any amb any creix el nombre d’actes i també el nombre d’escoles que celebren el dia escolar de la noviolència i la pau, el DENIP, lloable iniciativa  llançada el 1964 per Llorenç Vidal, poeta i pedagog mallorquí.  La recent publicació, per part de l’ICIP, de diversos llibres centrats en la noviolència, i alguns també en Gandhi, reforça la sensació que las idees i els mètodes de la noviolència volen un espai en la nostra cultura. És una bona notícia. En tindrem necessitat.

La situació global anuncia probables revoltes socials. Parlo d’aquí. Tot i que no  sembla predictible  que una societat més aviat  frívola i sotmesa arribi a mantenir una posició ferma, tot i que sovint tinguem un aire més de  ramat que no pas de comunitat en marxa, tot i que els perversos mecanismes d’afebliment del pensament i de la consciència tinguin una potència temible, tot i això registrem prou experiències de revoltes  imprevistes.

La vocació absolutista del poder econòmic amenaça de dissoldre el noble somni europeu de la segona meitat del segle XX: drets humans, estat del benestar i pau. No crec que l’opinió pública europea toleri l’aniquilació del projecte que l’ha definit en les darreres dècades. Si la pràctica estandarditzada de la democràcia no pot aturar la dinàmica deshumanitzadora, hi haurà rebel·lió. I per al bé de tots i per a l’eficàcia de la mateixa caldrà que sigui noviolenta.  Com, si no és desobeint i negant-nos a cooperar, podem trencar la xarxa que ofega aquí i que un xic més enllà mata?

Els mitjans per generar el canvi seran determinants. Perquè els fins són fills del mitjans. Gandhi, i molts altres, ens expliquen que l’opció determinant es produeix en la tria dels mitjans: la naturalesa d’aquests determinarà la dels fins. Podem decidir plantar un arbre o un altre, però no els fruits que produirà. Si volem un món més just, més fraternal, més pacífic, sense violència i en el que el valor suprem sigui la persona, hem de lluitar amb uns mitjans que ja continguin, en germen, tots aquest valors. “No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí”, podria haver-ho dit Gandhi però ho va dir A.J. Muste (1885 – 1967).

Publicat a El Punt el 22/02/2011

%d bloggers like this: