Projecte amenaçat

La commemoració, el 30 de gener, de l’aniversari de la mort de Gandhi va guanyant força. D’any amb any creix el nombre d’actes i també el nombre d’escoles que celebren el dia escolar de la noviolència i la pau, el DENIP, lloable iniciativa  llançada el 1964 per Llorenç Vidal, poeta i pedagog mallorquí.  La recent publicació, per part de l’ICIP, de diversos llibres centrats en la noviolència, i alguns també en Gandhi, reforça la sensació que las idees i els mètodes de la noviolència volen un espai en la nostra cultura. És una bona notícia. En tindrem necessitat.

La situació global anuncia probables revoltes socials. Parlo d’aquí. Tot i que no  sembla predictible  que una societat més aviat  frívola i sotmesa arribi a mantenir una posició ferma, tot i que sovint tinguem un aire més de  ramat que no pas de comunitat en marxa, tot i que els perversos mecanismes d’afebliment del pensament i de la consciència tinguin una potència temible, tot i això registrem prou experiències de revoltes  imprevistes.

La vocació absolutista del poder econòmic amenaça de dissoldre el noble somni europeu de la segona meitat del segle XX: drets humans, estat del benestar i pau. No crec que l’opinió pública europea toleri l’aniquilació del projecte que l’ha definit en les darreres dècades. Si la pràctica estandarditzada de la democràcia no pot aturar la dinàmica deshumanitzadora, hi haurà rebel·lió. I per al bé de tots i per a l’eficàcia de la mateixa caldrà que sigui noviolenta.  Com, si no és desobeint i negant-nos a cooperar, podem trencar la xarxa que ofega aquí i que un xic més enllà mata?

Els mitjans per generar el canvi seran determinants. Perquè els fins són fills del mitjans. Gandhi, i molts altres, ens expliquen que l’opció determinant es produeix en la tria dels mitjans: la naturalesa d’aquests determinarà la dels fins. Podem decidir plantar un arbre o un altre, però no els fruits que produirà. Si volem un món més just, més fraternal, més pacífic, sense violència i en el que el valor suprem sigui la persona, hem de lluitar amb uns mitjans que ja continguin, en germen, tots aquest valors. “No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí”, podria haver-ho dit Gandhi però ho va dir A.J. Muste (1885 – 1967).

Publicat a El Punt el 22/02/2011

Advertisements

Una resposta to “Projecte amenaçat”

  1. Quico Gusi Says:

    LLegint el teu esperançat article, m’ha vingut al cap, el que va dir en Lluís Llach el dia del concert de comiat a Verges:
    “El dia que preguntin a un infant: Qué vols ser quan siguis gran? i respongui,únicament, bona persona, aquell dia la societat que tots volem estrà una mica més a prop”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: