Complexitat sí, confusió no

 

No és difícil percebre que tenim dificultats per gestionar la creixent complexitat de les societats modernes, tot i que és un fet que la complexitat ha anat sempre a favor de la humanitat. La complexitat ens fa possibles. No vàrem ser humans fins que les capacitats neuronals dels nostres predecessors en la cadena evolutiva varen esdevenir prou complexes per permetre l’aparició de la consciència. La societat humana adquireix noves potencialitats tècniques, culturals i espirituals, en fer-se complexa. Quan s’ha volgut simplificar, eliminant complexitats forçadament, ha esdevingut el desastre, la guerra, l’autoritarisme, la dictadura. La complexitat, que no és caos ni desordre, és condició necessària. No es pot eliminar. Forma part de l’hàbitat humà i fa possibles salts qualitatius en el camí sempre inacabat de la progressiva humanització. Potser ho podríem comparar amb el llenguatge: és consubstancial a la humanitat i és condició de desenvolupament, no se’n pot prescindir tot i que pugui resultar, ben sovint!, font no pas d’entesa i progrés sinó de dificultat i discòrdia.

No ens ajuda gens a gestionar la complexitat social la confusió que sovint patim. Colgats per una allau d’informacions ben poc significatives, o absolutament insignificants, quedem atrapats i perplexos. Se’ns fa difícil discernir què és important. No són les petites o grans trifulgues, públiques i fugisseres, el que ens ha de preocupar; no són les facècies de quatre lladres, o de quatre-cents, tant se val, les que han de marcar el futur; no són les incompetències dels que són allà on no haurien de ser, les que han d’assenyalar el camí. El camí ral passa un xic més enllà i el veurem aixecant una mica el cap per damunt del que ens intoxica. És el camí iniciat per generacions anteriors, que ens ha portat a proclamar uns drets humans que cal que continuem exigint per a nosaltres i per als altres; que ens ha permès arribar a un estat del benestar que cal mantenir, estendre i aprofundir; que ens ha portat a saber que la violència no ens portarà mai enlloc i que hem d’exigir la progressiva però inaturable disminució de les armes i dels cossos armats; que ens urgeix a posar remei a la tragèdia dels centenars de milions que són víctimes de la fam o que no tenen aigua potable. El camí seguit ens ha fet arribar a un món globalitzat, i complex, que requereix una governança global que faci possible la gestió de la complexitat. Amb fites tan clares com tenim no hauríem de confondre’ns.

Publicat a El Punt el  28-04-2010 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: