Missatge en una ampolla

Probablement ens trobem en un punt d’aiguabarreig. S’acaba una època i n’apunta una altra.
Corrents i remolins ens arrosseguen d’aquí cap allà i passem sense transició de l’expectativa positiva al temor.  Les idees es confonen   amb les
emocions i els projectes amb les ambicions. Les grans institucions amenacen
ruïna. Trontollen els fonaments. Occident declina. El somni europeu pot acabar
en efímera migdiada. Europa, salvo reacció immediata, no jugarà el paper
orientador, global, que molts desitjàvem i esperàvem. Els indicis apunten a que
el projecte europeu no té cap voluntat eficaç de sobrepassar el nivell econòmic.
Els temes socials i polítics seguiran considerats ornamentals, demostrant que l’única
realitat a considerar és el diner i l’única activitat seriosa, el business. Per
primera vegada en la història de la humanitat, se’ns presentava la possibilitat
real que una potència, intel·lectual, econòmica i demogràfica de primera fila,
Europa, fos impulsada no pas per un afany imperial de domini d’altres pobles
sinó per una vocació universal de lideratge moral. Ens hem quedat en un terreny
humanament erm, intel·lectualment i moralment esquifit. Ens hem quedat en l’infantil
desig de les vacances perpetues. I quedem al marge de la realitat que es juga a
nivells més profunds de gran complexitat. Materialment, espiritualment i
literalment el diner ens està arruïnant. La llibertat, la justícia, la
democràcia, els drets humans i l’estat del benestar han entrat en fase de
precarietat. Estan en venda. S’està diluint no solament la possibilitat
d’exportar la filosofia en la que es fonamenten sinó la seva vigència en els
nostres estats. Francament no sé si un mecanisme tan complicat com el que
formen les institucions europees ens pot servir de res en les actuals
circumstàncies. El projecte europeu, arruïnat pel diner, pot acabar enterrat
per la burocràcia. Precisament perquè la realitat és il·limitadament complexa
cal que els instruments per a gestionar-la siguin il·limitadament flexibles. Ni
els organismes europeus que hem posat en marxa, ni els polítics actuals,
semblen tenir la potència i la flexibilitat, el carisma i la vocació, per
reconduir la dinàmica sociopolítica. Potser només queda el poble. També hi ha,
encara, a Europa una intel·lectualitat, instal·lada, que no ha jugat les seves
cartes. Per damunt de nacionalitats, de parlaments i governs, de partits,
d’organismes i institucions, caldria una paraula senzilla, clara i alta que
orientés el camí. Una declaració no canvia res per si mateixa, però seria
important per al poble saber que no està sol.
Demano una paraula comuna d’algunes desenes d’intel·lectuals europeus, abstenir-se
els orgànics, directament entenedora pel comú de la població, que marqui la
direcció, que proposi prioritats i canvis, que orienti l’acció de tants milions
de ciutadans, de tants milers d’entitats cíviques que no volem renunciar al
somni de bastir una Europa que conrea, inspira i  exporta totes aquelles conquestes de la
llibertat i de la justícia que tenen explicitud en la declaració de drets
humans i concreció en l’estat del benestar.
Si no ho feu podríeu aleshores almenys fer el primer esborrany d’una
glosa  per a ser oportunament llegida en
el funeral per a una Europa que no fou. Com el nàufrag llenço l’ampolla al mar
amb esperança.

Advertisements

7 Respostes to “Missatge en una ampolla”

  1. i #ambilusió

    Gràcies Alfons!

  2. Pere Fons Says:

    Gràcies Alfons per compartir les teves reflexions. Esperem que perduri alguna cosa del somni europeu.

  3. Missatge en una Ampolla Says:

    Aquesta nit compartim aquest text que tant interessant ens ha semblat al programa homònim de Ràdio Estel, a les 21:00h

    Moltes gràcies

    • alfonsbanda Says:

      Doncs m’agrada que us interessi!

      Em sap greu no podeu seguir-lo en directe, assistiré a l’acte de lliurament del premi ICIP al Parlament de Catalunya, però imagino que a la web podré assebentar-me’n. Gràcies. Programa homònim? Ostres! No era conscient d’haver-vos robar el nom!

  4. Missatge en una Ampolla Says:

    És el perill de tenir un nom tan comú; ara, nosaltres no en diríem “robatori”.

    Ens hagués agradat que ens el llegissis tumateix, però ha anat tot molt ràpid. I no hem estat a temps d’intentar localitzar-te.

    De totes maneres, sàpigues que sempre que vulguis hi tens un espai, al Missatge en una Ampolla.

    Per cert, diumenge vinent es reemet el programa, a les 9 de la nit.

    Una abraçada!

  5. Andres Acero Ruiz Says:

    Buenas Alfons¡¡ recogi tu botella por los mares del norte, junto a mis colaboradores del sur tomamos buena cuenta
    Estamos diseñando una empresa de progresos y alegrias ke a buen seguro sera de tu satisfaccion
    Lei el articulo en Fundacion para la Paz
    Un cordial saludo
    Adios

    • alfonsbanda Says:

      ¡Oye pues magnífico! Gracias por recoger la botella lanzada con esperanza.Os agradezco la atención prestada a mi reflexión sobre Europa. Cuando quieras cuéntame algo de esa “empresa de progresos y alegrias”. ¡Qué bien suena! Saludos cordiales.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: