Ah! Si Israel volgués…!

Israel! Referència dels pobles oprimits, perseguits, massacrats i  ressuscitats: això és el que podries ser,per sempre, Israel, i això és el que traeixes. Et lliures sense cautela als qui compten amb la teva por i les teves obsessions,  mentre creus enemics als qui et voldríem just, lliure i referent alliberador de pobles oprimits. La por, que et fa incapaç de confiar, et margina. El perdó i la reconciliació són cims morals des dels que  contemplaries horitzons nous de justícia, de fraternitat i de pau per a tota la humanitat. I només els pobles forts que han sigut martiritzats, no hi ha martiri com el teu!, poden exercir en el seu grau més alt aquestes facultats sublims que són penyora d’humanitat. En aquests cims, Israel, hi trobaries grandesa moral i et seria reconegut un lideratge entre les nacions oprimides. El dolor, però, t’ha assecat el cor i la temença, esdevinguda obsessió, t’anul·la l’enteniment.  Un  poble de cor sec, dominat per la por i abandonat a la paranoia és un poble desgraciat que escampa la desgràcia. Israel!: la por de les teves víctimes és la  que tu tenies quan duies pintat l’estel. Israel!: no triïs ser una baula més de la cadena d’odi i de violència de la que vares ser víctima! La transformació de la víctima en botxí és el segon triomf d’aquest. Aquesta vegada s’assassina el vostre esperit i embruta la vostra història en fer-vos servidors de la lògica que fa de la història humana una revenja inacabable. Podries, Israel, ser un poble admirable i fort, alliberat del mal que li han causat; un poble just, lliure i alliberador d’altres. Ah, Israel, si volguessis!