És moment de propostes

             La inquietud de la major part dels ciutadans occidentals per la “marxa de les coses”, no només de l’economia, és una evidència. A ben segur que  hi ha grans divergències en la percepció de  les amenaces que apareixen, però la coincidència de base és que s’estan configurant escenaris imprevistos. A nivell social i a nivell polític, en l’àmbit local i en l’àmbit global, es constata  la certesa d’estar assistint a transformacions que marcaran la vida de les properes generacions. Els temes en joc no són pas menors. L’estat del benestar, la justa distribució de càrregues i beneficis, l’educació de les noves generacions, la pacificació de l’economia, l’eradicació de la violència sociopolítica en tots els formats: marginal, terrorista o militar, la seguretat jurídica, els drets humans, la gestió de l’aigua i de l’energia, el respecte mediambiental, la continuïtat de un gran nombre de  cultures… Fàcilment podríem allargar la llista. Per acció o per omissió, cada un dels temes s’orientarà cap a una solució més o menys encertada, desencertada o, no ho podem descartar, catastròfica. Tots aquests fronts junts en formen, de fet, un de sol en el que molts ciutadans desitjaríem fer prevaldre  el respecte, el diàleg i la cooperació.

             Crec que per avançar hem de superar la fase d’acumulació crítica i passar a una fase marcadament propositiva que caldrà sostenir llargament en el temps. Probablement tota la crítica acumulada és el necessari fonament de les proposicions que cal fer, però la crítica sola no aconseguirà mai reorientar les tendències ni, menys encara, la dissolució de les estructures actuals. Potser hem de reconèixer que estem massa ben instal·lats en una postura crítica que no ha mostrat prou interès per les propostes alternatives. Intel·lectualment podem construir crítiques molt ambicioses, de gran potència retòrica, les propostes immediatament possibles són, en canvi, més humils, com ho són les nostres forces.  La crítica, però, no comporta necessàriament una proposta, mentre que una proposta alternativa, per modesta que sigui, conté una crítica eficaç. Les crítiques són més assimilables que les propostes.

             Reorientar les opcions de la societat global és un propòsit colossal que està lluny de les nostres capacitats, fins i tot de les nostres capacitats nacionals. Però sí que podem  presentar propostes alternatives, possibles, fetes des de tota mena d’instàncies cíviques i acadèmiques, propostes construïdes des de les opcions que volem promoure ( respecte, diàleg, cooperació), sostingudes per desenes o per milers de ciutadans, presentades als partits, als parlaments, als governs, a les organitzacions internacionals,…propostes amb objectius petits o més ambiciosos, locals, internacionals o globals, propostes que pel sol fet de ser plantejades comporten, cada una però sobretot en el seu conjunt, una crítica implícita i severa a les estructures financeres i polítiques i a les seves opcions fundants de domini i de força. Opcions que impedeixen, en definitiva, la recerca harmònica de la realització de les autèntiques passions humanes col·lectives: la justícia, la llibertat i la pau que se’n segueix. Es tracta de fer servir a fons les possibilitats de la democràcia, que es fa malbé si no es fa servir.

Anuncis

3 Respostes to “És moment de propostes”

  1. Quico Gusi Says:

    D’acord Alfons.I tal com tú has dit alguna vegada, cal formular propostes amb un criteri de prioritat, no només de possibilitat

  2. JUAN LUIS RAMOS MORA Says:

    no tienes en cuenta ,que estamos ,sometidos al capitalismo mas duro en el cual creando una situacion de shock,como la que padecemos,nos dicen que aceptando nuevas rebajas en nuestro status podremos salir de la crisis en que estamos,aceptado lo cual los grandes lobbys saldran beneficiados.
    No es momento de hacer propuestas,es momento de organizarse para luchar,cada uno en su puesto.,no pueden hacerse propuestas
    cuando hay tanta disparidad de fuerza..Tambien es posible,que en este momento ,hayamos entrado en una lucha de lobbys porque no haya mucha mas cosas que repartirse ,la politica internacional tan confusa puede ser indicativo de ello.

    Agradeceria respuesta

    • alfonsbanda Says:

      Agraeixo el teu comentari que m’ajuda a perfilar la meva opinió.

      Estem d’acord en que “estamos sometidos al capitalismo más duro” també en que “es momento de organizarse para luchar, cada uno en su p uesto” .

      Pel que fa a les propostes crec que estem parlant del mateix , el que passa es que tu en dius lluita organitzada. Quan jo parlo de propostes parlo també de propostes transformadores que exigeixen compromís, sacrifici, constància i potser capacitat de suportar dolor. Imagino que això és molt semblant al que tu defineixes com lluita organitzada. Les propostes de les que jo parlo tenen l’objectiu de desacreditar, erosionar i substituir les actuals pràctiques capitalistes. Propostes com recuperar el control públic de l’energia o de l’aigua, de aconseguir la reducció progressiva dels exèrcits, de proscriure les armes de destrucció massiva, d’aplicar plans sistemàtics de decreixement, etc. Imagino també que estem d’acord en un refús de principi de la violència com a mitjà de transformació.

      Pel que fa a les hipòtesis conspiratives ( dels lobbys, o la teoriadel shock,) no em convencen gaire. Crec que el factor principal de la nostra mala deriva actual és la suma de milions de vist i plaus implicits de la gent corrent. També, en part, del meu està clar.

      Salutacions cordials
      Alfons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: