ONGs i crisi

El nou any s’inicia  sota el signe de la crisi. Res de nou. Estem on estàvem. Inflar un globus porta un cert temps i algun esforç, l’explosió dura un instant, reparar-lo…és possible? Quan un infant infla un globus amb l’ambició de fer-lo més i més gran finalment aquest explota. No és probable la reparació del globus, ara ja un parrac de goma, però sí que es poden aprendre algunes coses. La primera que els globus tenen un límit, la segona que per conservar el globus cal respectar-ne els límits i la tercera que cal superar la frustració i seguir endavant sense globus. Però deixem el terreny metafòric. No podem reparar un sistema econòmic del qual n’hem superat els límits i que ha fracassat. És un suïcidi tornar a confiar en tots els que aconsellaven, i segueixen aconsellant, créixer sense nord ni aturador. La segona oportunitat que tenim no és la de reparar el sistema que ha fracassat, sinó la de canviar-lo, o reorientar-lo, per a la qual cosa cal canviar d’objectius. Tenim una segona oportunitat per a intentar una societat humana sòlida, és a dir cohesionada, seria, com a antònim de frívola, i modesta en les seves ambicions materials. Si l’ambició desenfrenada de guanys i riqueses ha conduït a la crisi, la reconstrucció social ha de ser guiada per la prioritat dels drets humans, polítics i socials, de la seguretat humana i de la pau. I els líders, intel·lectuals, socials i polítics, han de ser altres i diferents.

En aquest context de crisi, les ONGs veuran substancialment mermades les seves entrades per donacions provinents de grans empreses o per subvencions públiques concedides als seus projectes. Què passarà? Doncs quelcom de ben interessant: la continuïtat de moltes ONGs quedarà en mans dels ciutadans. Quin sentit té una ONG si no és la de ser un somni, convertit en projecte, de la societat civil? Els ciutadans sabran, malgrat la crisi, intensificar el seu suport a determinades ONGs per mantenir-les plenament operatives i ,alhora, aprofitaran les circumstàncies per abandonar aquelles que potser mai han significat gran cosa per a ningú.

Publicat a El Punt el 22/I/2011

Anuncis

Una resposta to “ONGs i crisi”

  1. Plenament d’acord amb el diagnòstic del darrer paràgraf, Alfons.

    Per la feina que faig he comprovat com darrerament moltes ONG han recordat, de sobte, que existeix una cosa que es diu base social, a la qual recorren ara per compensar els fons que perden per altres vies. La trobo una visió un pèl miop d’aquestes entitats, que ja haurien d’haver cercat aquest suport social com a via de legitimació i d’enfortiment de la seva acció transformadora, amb independència del suport econòmic que se’n derivés.

    Tu apuntes la recíproca, que també és rellevant: la ciutadania redescobrint les ONG i el seu valor d’aportació, especialment davant el risc de perdre certs instruments (dels pocs que hi ha) per a la defensa de drets i la lluita per la cohesió i la transformació socials.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: