La Marató

Ep! Felicitats a tots per la Marató. Diu bé del país. És un exemple de capacitat d’organització, de desplegament d’empatia, de vivència col·lectiva del sentiment solidari i possiblement també un bon programa televisiu. Milers de persones, centenars d’entitats, d’empreses, d’ajuntaments aconsegueixen coincidir simultàniament en fer atenció a un problema. És una espècie de miracle que es produeix cada any. Benvingut sia! I… gràcies a tots!

El resultat econòmic, en el qual es concreta el resultat de tants esforços, ha arribat a una xifra rècord de set milions i escaig d’euros, que seran finalment més, un cop passat el rasclet pels diferents formats de donació. Podríem dir que estem un xic per damunt de l’euro per ciutadà, i això em recorda que hi ha una altra organització que també recapta més d’un euro al dia per ciutadà: l’exèrcit. La diferència entre la marató i l’exèrcit és que la marató és cosa d’un dia a l’any, mentre que l’exèrcit no perdona ni un dia de l’any. De manera que tots i cada un dels ciutadans aportem a la marató un xic més d’un euro a l’any i gairebé quatre-cents a l’exèrcit espanyol.

Considerant que un món basat en la solidaritat és molt més desitjable que un món basat en la por i que el diàleg ha de substituir a les raons de la força, si és que algun dia volem ser plenament humans, proposo:

Suprimir el pressupost de defensa militar.

Destinar aquesta immensa quantitat a despeses inspirades per la nostra solidaritat.

Seguir celebrant la marató, un dia l’any, amb la finalitat de recollir fons  per al finançament de l’exèrcit.

I per avui res més.

Advertisements

3 Respostes to “La Marató”

  1. Carme Suñé Says:

    Molt bo, Alfons. Ara bé tot i que em sembla haver captat el to irònic, jo no vull donar ni un euro ni un cèntim encara que sigui a l’any, per finançar l’exèrcit. Trobo vergonyoses les darreres notícies sobre despesa militar i la venda de material mortífer a llocs “sospitosos” si aquestes transaccions ens han de treure de la crisi anem apanyats.

    • alfonsbanda Says:

      Ei Carme que seria voluntari…Gràcies pel teu comentari, sempre s’agraeix que les amigues ( els amics també ) s’interessin. Per cert que demà haig de fer una repassada pels blocs amics ( com el teu) en els que hi ha novetats.

  2. Molt fí Alfons! . Crec que una mica d’humor sempre va bé per a amanir el plat de la cultura de Pau, i a vegades dona idees que poden anar calant…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: