Arxivar per febrer 9, 2010

No ens enganyem

Posted in Democracia on febrer 9, 2010 by Alfons Banda

Iniciem l’any de manera més aviat trista. En l’àmbit català el TC, en una actuació incomprensible i escandalosa, amenaça la voluntat ciutadana, que és el mateix que qüestionar la democràcia. Si el poble ha parlat el tribunal ha de callar i qualsevol altra cosa és indicativa de democràcia vigilada, és a dir, de llibertat provisional. També grinyola la democràcia quan el govern espanyol decideix enviar més militars a l’Afganistan mentre les enquestes assenyalen que l’opinió pública s’hi va posicionant en contra. La crisi econòmica segueix i l’atur assoleix nivells insuportables a mitjà termini. És el moment de qüestionar el sistema econòmic, però ben pocs exposen alguna idea nova. Esperem que el motor avariat es posi miraculosament en marxa? Mentrestant, una filosofia basada en la cobdícia sustenta una economia artificial, virtualitzada i allunyada de qualsevol ètica social que fa témer noves crisis que sempre recauran en els més pobres. La perspectiva global s’ha enfosquit amb el lamentable fracàs de la cimera del clima, amb l’empitjorament de la situació a l’Afganistan-Paquistan, amb el nou incident en el transport aeri que amenaça d’obrir un altre front i, és un detall però té importància, amb les premiades contradiccions d’Obama.

No tenim dret a enganyar-nos. Sabem que no anem bé i que cada cop tenim menys temps. Objectivament cal dir que un gran desastre global és possible. Si permetem que l’ecosistema es segueixi degradant i que l’economia, exposada als temeraris invents dels enginyers financers, es mantingui lluny del control social, els conflictes seran més nombrosos i el nivell de violència pot entrar en una espiral creixent. Corregir aquesta perillosíssima deriva és una responsabilitat que recau en els ciutadans amb governs democràtics. Els ciutadans tenim la clau de contacte per posar en marxa els poderosos motors que són els nostres governs. Un govern no té possibilitats de vèncer la inèrcia i les pressions si no és exigit de manera constant i enèrgica pels ciutadans. El dinamisme, la lucidesa i els objectius d’un govern democràtic no tenen altra font que el dinamisme, la lucidesa i la voluntat de la ciutadania. Un govern que no compta amb la col·laboració activa, crítica i exigent dels ciutadans esdevé un organisme cec que acaba per tenir com a objectiu la seva pròpia supervivència. Si el ciutadà es distreu el govern es malmet.

Publicat a
El Punt 21-01-2010

%d bloggers like this: