Gandhi imprescindible i difícil

Einstein va dir a propòsit de Gandhi: “Potser les generacions a venir dubtin que un home semblant hagi estat mai una realitat de carn i ós en aquest món.” L’observació em sembla realment aguda i encertada. Avui el coneixement de Gandhi, ni que sigui a nivells molt superficials, ens porta fàcilment a exclamar: increïble! Aquest és un acte de record, d’admiració i d’homenatge però crec que per a tots els que estem aquí és encara més un acte reivindicatiu en el que afirmem la vigència, la validesa i el valor de la noviolència. I ho fem a través de l’evocació de l’acció de l’home que va fer de la noviolència un eficaç instrument de transformació social. Dic de l’acció i no parlo del pensament, previ i imprescindible, perquè va ser el mateix Gandhi qui va dir “la meva vida és el meu missatge”.

Personalment no m’és gens fàcil parlar de Gandhi. I en canvi ho faig sovint. Treballant per la cultura de pau et trobes amb Gandhi a totes les cantonades. No solament és una referència d’obligat coneixement, és una autèntica presència. No m’és fàcil parlar de Gandhi perquè cada cop que m’hi aproximo hi trobo nous matisos de sensibilitat, inesperades complexitats intel•lectuals , intuïcions, reptes inèdits i… ,també ho vull dir, actuacions incomprensibles i detalls irritants que desconcerten i causen perplexitat. Tot plegat fa que mai no puguis tenir sobre ell una paraula prou ajustada. Aquesta intervenció ha de ser breu i senzilla. Modesta en les formes. Però conté una ambició que queda expressada en la proposta que hi posa fi. Per parlar de Gandhi he cercat un fil conductor que alguns, a ben segur, coneixeu: la relació entre Romain Rolland i Gandhi.

Romain Rolland va ser un intel•lectual francès, literat, musicòleg, un esperit amb curiositat universal, i profundament compromès amb la recerca de la justícia i de la pau. Stefan Zweig, en el període entreguerres, va parlar de Rolland com “la consciència moral d’Europa”. Premi Nobel de Literatura al 1915. El 1924 va publicar un llibre sobre Gandhi, a qui admirava ben sincerament, amb qui va mantenir una intensa correspondència durant més de deu anys. Gandhi i Rolland es varen reunir només un cop, durant uns pocs dies a Suïssa, a casa de l’escriptor, el 1931. Acabada la primera guerra mundial Rolland, que ja sap de Gandhi des de fa temps, queda seduït després de llegir els seus escrits i de conèixer les seves actuacions. Tot i unes resistències inicials (” Amb tot el respecte que dec a aquest gran home difereixo una mica d’idees amb ell sobre certs punts.(…) És menys internacionalista ( jo ho sóc) que nacionalista-idealista.” ) escriu dos anys més tard: “No conec una ànima més pura, més veritable, més santa. I al mateix temps és un torrent d’acció. (…) Tot el que és passiu li repugna. El que predica per la paraula i per l’exemple és el sacrifici actiu i fecund, la donació de si mateix a l’amor de la humanitat. N’espero un gran bé del coneixement del seu pensament a Europa”. De formació i esperit cristià, però allunyat de l’Església, compara sovint Gandhi i Crist: “Fa el que diu i el que és, com el Crist, de qui reprèn per instint la doctrina i l’esperit” El 1923, amb Gandhi pres, corre el rumor que li concediran el Nobel: “ hi ha poques probabilitats que el Comitè Nobel s’arrisqui a ofendre a Anglaterra coronant el seu presoner. Gandhi està infinitament per damunt del Nobel”. Rolland veu venir al damunt d’Europa una tremenda violència i aconsella el 1924 “Examineu a fons la qüestió dels Objectors de Consciència ( en aquell moment un moviment d’origen i arrelament anglès), la de la Noviolència de Gandhi, la del Servei Civil. Són dels pocs mitjans de salvació que s’ofereixen a una Europa infectada per l’esperit de la violència, prenyada de guerres noves,…” Amb aquesta preocupació, i amb aquesta esperança, escriu el seu llibre sobre Gandhi que esdevé un clàssic arreu i també a la India. ( Aquí a Catalunya es va editar el 1930, prologat pel president Francesc Macià). A través d’aquest llibre es va introduir en l’univers gandhià Lanza del Vasto. En aquestes dates Rolland és un intel•lectual festejat pels bolxevics: “És així que han intentat diversos cops servir-se del meu nom, però ho vigilo enèrgicament. Certament prefereixo Moscou a Washington, i el marxisme rus a l’ imperialisme americà-europeu. Però pretenc mantenir-me independent d’uns i altres.(…) La Civitas Dei,la ciutat de la Noviolència i de la Fraternitat Humana, ha de refusar tota aliança, tot compromís, amb els violents de totes les classes i de tots els partits.”

Rolland és un home d’una profunda espiritualitat, dotat d’una enorme sensibilitat artística i d’extraordinària cultura, que ha pres partit per la justícia i per la pau, que presenteix el desastre proper d’una segona guerra mundial. Creu que el camí cap a la guerra, que ell veu com una guerra de classes, es imparable excepte sí es produeix l’eclosió d’algun moviment poderós i imprevist a favor de la pau amb justícia. I juga la carta de Gandhi, creu que si aquest catalitza l’aparició d’una minoria activa i radical que defensi de manera noviolenta els inajornables avenços socials de les classes obreres la pau té una oportunitat. La seva trobada personal es concreta a finals de 1931. Durant una setmana Gandhi és l’hoste de Rolland i no només mantenen converses privades sinó que Gandhi dóna algunes conferències i manté contactes amb diversos grups. Una de les trobades més importants és la que mantenen el grup de Gandhi amb la gent del Servei Civil Internacional , amb el seu fundador Pierre Cérésole, i els Objectors de Consciència de Suïssa. En aquesta conversa es posa de manifest la radicalitat, potser inasumible, de Gandhi quan diu que tot aquell que dóna suport – pagant els impostos – a un estat militarment organitzat participa del pecat; i també que el refús del servei militar és molt més superficial que la no-cooperació amb tot el sistema que manté a l’Estat. Cérésole va tractar de demostrar que no tot en l’Estat era dolent però Gandhi va respondre inflexiblement que calia refusar el tot si decidim no cooperar amb el sistema. “Us suggereixo, com a primer deure,no cooperar amb l’Estat” “ Comenceu per renunciar als vostres privilegis, no envieu els vostres fills a l’escola, ni els vostres malalts als hospitals,no us serviu del correu ni dels serveis públics, no conserveu les vostres funcions i els vostres salaris,…” Així de cantelludes varen quedar les coses. Les converses amb Rolland varen tocar temes molt diversos essent potser els de més difícil acord aquells que tocaven la qüestió social. I, per descomptat, la posterior visita a Mussolini. Gandhi va acceptar, naturalment contra el criteri de Rolland, una invitació de Mussolini! per visitar Itàlia en el seu viatge de tornada cap a la India.Tot plegat ben difícil.

En un paràgraf d’una carta de Rolland a un destinatari de l’Unió Soviètica el 1934, tres anys després de la vista s’hi diu: “La seva educació social és feble; no es basa més que en les seves experiències personals, riques i variades per altra banda. Gandhi és un home que llegeix molt poc, però que està constantment en contacte amb el poble i que no cesa d’experimentar per l’acció tot allò que ell creu veritable; si l’acció experimental no es demostra vàlida, no dubta pas a reconèixer-ho i a cercar altres vies cap a la justícia social i la veritat. Li faig confiança perquè el conec molt bé. És un home sempre en marxa que no s’atura mai.(…) Estic gairebé convençut que si viu deu anys més encapçalarà el moviment reivindicatiu a la India contra el capitalisme indígena i la burgesia (…) Cap home no ha fet un sacrifici de si tan constant, tan total. I la seva sinceritat és absoluta.” “Gandhi és una de les més altes personalitats morals, una de les més desinteressades i de les més pures que conec. I el conec bé. He seguit de ben a la vora la seva vida i la seva acció durant gairebé quaranta anys. Estic segur de la seva lleialtat”.

En Gandhi sempre queda palès que hi ha un nucli personal que es comunica i s’emmiralla en un nucli universal, vull dir un nucli únic per a totes les persones i per a totes les coses, que ell anomena la Veritat. És l’harmonia d’aquest dos nuclis el que possibilita el desenvolupament personal i social de la humanitat. És en la recerca incansable d’aquesta harmonia i en una coherència insubornable on rau la força de Gandhi. I això és el que Romain Rolland copsa i valora.

He anunciat una proposta i amb ella acabaré: tots reconeixem en Gandhi alguna cosa molt gran. Comencem per saber d’una estratègia de lluita i seguim, a partir d’aquí, endinsant-nos en una personalitat polièdrica i riquíssima de matisos. Tots els qui treballem a favor d’una cultura de pau ens inspirem en major o menor grau en les accions i en els pensaments de Gandhi però tinc la impressió que Gandhi no ha estat “traduït” i que tot i tractar-se d’una figura gegantina no ha estat mai prou incorporat en el nostre concepte de cultura de pau. Potser el gran llegat de Gandhi, tan com un mètode de lluita per a la transformació social, és la demostració de l’immens poder de la persona quan aquesta decideix créixer per dins i treballar cap a fora, enfortir-se un mateix per servir als altres. Gandhi ve a mostrar que la capacitat de la persona per a transformar el món no té més límits que la seva força interior i la seva coherència. Acabo amb una proposta senzilla i ambiciosa: reforçar la presència del pensament gandhià en el si de les entitats ciutadanes que treballen per la cultura de pau. El “corpus” gandhià és un tresor de valor immens al qual ens costa accedir però no crec que l’hàgim de considerar inaccessible. Un amic i company de la Fundació per la Pau, el Toni Soler, m’ha dit més d’un cop: “La noviolència és al moviment per la pau el que aquest és al conjunt de la societat

Gràcies per la vostra atenció

Alfons Banda T.

President de la Fundació per la Pau

30 de gener de 2010 ( Dia Escolar de la Noviolència i la Pau)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: